Molts cops ens diuen que els emprenedors sóm un xic bojos i sonats perquè ens llancem als nostres somnis, tractant-nos moltes vegades com si fossim uns “Insonscients amb iniciativa”.
Es cert que molts emprenedors hem començat amb molta iniciativa i molts cops amb molta inconsciencia, segur que hem pres decisions que ara les prendriem d’una altre manera perquè tenim una experiencia que abans no teníem, però voldria aprofitar aquest espai per reclamar tres coses:
-Tant inconscient és el que comença un projecte sense estar gens preparat com aquell que només critica al que empren sense saber ni entendre realment perquè ho fa, per tant, tant insconscient és un com l’altre perquè tots dos tenen buits de coneixement, però com a mínim l’emprendor fa, i l’altre no. Davant del dubte personalment aposto per aquells que fan.
( 2 Votes )
Fa qüestió d’un parell de mesos que estic en una etapa un xic reflexiva ja que tot just per aquestes dates fa nou anys que vaig decidir emprendre el camí d’emprenedor i deixar endarrera nou anys de feina, i com sempre mai les coses venen soles, un petit incident de salut em va permetre parar a pensar i reflexionar, i com no, quan acostumo a fer-ho recupero llibres i lectures de la meva prestatgeria, i avui us volia parlar d’aquests.
Segur que al veure el títol d’aquest post la gran majoria de vosaltres ha pensat en Hamlet i Shakespeare, doncs ho sento, només m’he permès el luxe de fer un petit plagi i adaptació amb això, enlloc de ficar el verb ser he ficat el verd qüestionar com heu vist.
