Quan parlem de paradís pensem en llocs idílics on realment el relax, la diversió i la desconnexió son allà cada segon del temps que passa. Si aquest paradís és el joc, apareix un concepte d’atzar que molta gent es pensa que li pot tocar el premi per això, per atzar, quan atzar realment és fruit d’una probabilitat, i en el casinos, tot està pautat, estudiat i treballat, com deia la nena de Catalana Occidente “tot tot tot”
I si parlem d’emprenedoria senyors, en el món de l’emprenedoria encara existeix menys l’atzar. A l’emprenedoria cal estratègia, planificació, actituds, intuïció, resistència, etc .. i per tant, quan sentiu algu que digui.
“aquell emprenedor si que ha tingut sort”
Digueu-li
“ i una merda, que si paradís del joc no existeix l’atzar, menys encara en el món de l’emprenedoria”
( 1 Vote )









Com tots sabeu , sempre m’agrada parlar de persones emprenedores i no pas de projectes emprenedors i per això avui, vull citar dos conceptes personals que a més, estic segur es poden extrapolar a les organitzacions.
Com molts de vosaltres ja sabeu, un dels reptes més importants que s’ha d’afrontar qualsevol organització sigui empresa, club esportiu, ong, etc , és la clara definició de quin és el seu Core Business, és a dir, “allò en que és excel•lent i no pot subcontractar”







