Fa uns dies vam parlar amb un post sobre que el fet de fracassar no és dolent sino lo que és dolent, és no aprendre del fracàs ... llavors?
Que ens cal fer per acceptar el fracàs?
Ens cal tenir tres coses:
-una dignitat d’admetre errors i de voler cercar una millora personal no només per a nosaltres mateixos sinó també per al nostre entorn i les persones que en formen part. Perquè com deia l’escriptor José Luis Borges: “La derrota té una dignitat que la victòria no coneix”.
-ràpida assimiliació:hem d’esforçar-nos per un cop, obert el nostra cervell i el nostra cor a l’error, saber analitzar que ha passat i no pas fer-nos el haraquiri, sinó assimilar-ho.
-ràpida implantació de la solució: sense la necessitat de refregar-se tot amb l’error i no actuar! ... quasi tots els problemes tenen solució i un cop els hem passat, ens adonem que no eren tan grans.
És a dir, l’acceptar els errors i fracassos amb “dignitat”, ens permet assimilar-ho i solventar-ho més ràpidament, amb lo que posteriorment, estem més tranquils.
O sigui ... “accepte-m’ho i mirem al fracàs com lo que és, una oportunitat de millorar”
( 0 Votes )
