Quan tenia vint i poquets anys, a la boda de ma germana, vaig tenir la sort de poder estar prenent una vermut amb el padrí de la meva mare, un home d’uns 80 anys i el padrí de mona de Setmana Santa.
L’home tenia la capacitat de veient una persona només, dir-te com era i va fer-ho amb persones que passaven per davant de nosaltres, i he d’admetre, ho va clavar amb quasi tots i molts d’ells, no els coneixia.
A lo que li vaig preguntar:
“I com s’ho fa?” .. a lo que sincerament, no recordo em va contestar però avui en dia, passat els anys, n’extrec tres concluions
-Els prejudicis també poden ser positius: normalment vol dir prejutjar a una persona abans de conèixer-la però no cal pensar que podem tenir prejudicis dolents, podem tenir-los positius. És a dir, tant pot ser que una persona al veure-la diguem ..”serà un cabrón” .. o .. “serà bon paio”
( 1 Vote )

Comunicació







Avui voldria compartir amb vosaltres lo que per mi és la vertadera utilitat del món 2.0 i que m’ha demostrat, que s’ha de seguir creient en aquestes eines. Us explico.
El passat dimecres dia 20 d’octubre l’amic Rafael Vilalta, Owner del Pharma Networking Spain em va oferir l’oportunitat d’explicar un nou concepte, l’Humanisme 2.0, en el marc de l’Aniversari del grup celebrat al CINC davant d’un grup de cinquanta professionals del sector Pharma.
Segur que al veure el títol d’aquest post la gran majoria de vosaltres ha pensat en Hamlet i Shakespeare, doncs ho sento, només m’he permès el luxe de fer un petit plagi i adaptació amb això, enlloc de ficar el verb ser he ficat el verd qüestionar com heu vist.
Dues que de les coses que menys motiven a les persones es “donar o rebre una bronca” ja que d’entrada a ningú li agrada li fiquin els punts sobre les i, tot i així cal fer-ho, però si es fa s’ha de fer una forma perfecte.







