Segur que al veure el títol d’aquest post la gran majoria de vosaltres ha pensat en Hamlet i Shakespeare, doncs ho sento, només m’he permès el luxe de fer un petit plagi i adaptació amb això, enlloc de ficar el verb ser he ficat el verd qüestionar com heu vist.
I per què el verb “Qüestionar?”
Les persones per norma general tenim la capacitat de preguntar-nos només allò que ens interessa i per definició, sempre jutgem primer als altres que no pas a nosaltres mateixos, diguem-ne seguint una frase del gran Dale Carnegie.
“No miris la neu de la teulada del teu veí quan la teva encara n’està plena”
Doncs això, el post d’avui va encaminat a això, de la capacitat que de tenir les persones per qüestionar-nos les coses ... però quines? ... masses segur.
Llavors aqui ens surt dos grans problemes.
-Questionem massa a l’altre gent i critiquem amb molta facilitat sense tenir present realment molts cops els deus desitjos, voluntats o motius.
-Ens ho preguntem masses cops i mirem de buscar solucions nosaltres sols, quan molts cops les solucions es troben sempre amb la interacció amb el problema o el causant d’aquella situació.
I tot això amb dur a uns anys endarrera quan un client em va dir:
I tenia raó, però ara poder hi afegiria
“Ves-hii un cop però no hi tornis que es perillòs”
Per tant amics, quan vulgueu qüestionar a algu o qüestionar-vos vosaltres mateixos per tal de veure en que podeu millorar, si us plau, no cal us passeu de frenada per cap dels dos sentits.
Feu una llista de preguntes amb fredor i calma, i ja trobareu respostes segur gràcies a una bona comunicació.
Gràcies
( 4 Votes )
