Fa uns dies vam realitzar l’entrega de les notes dels alumnes del Postgrau en Emprenedoria que he tingut la sort de codirigir enguany a la UPC d’ Igualada, quan al acabar, un cop més, s’em va anar a la pinça i vaig dir a un dels alumnes.

“T’has decidir si vols ser Brad Pitt o Angelina Jolie, però siguis el que siguis, tingueu-ho clar que sino acabaràs sent algo indefinit e inclassificable ”

Per això ...

“Cal definir què vols ser” .. perque sino surt una cosa estranya.

I tot això per què?

---

Com alguns de vosaltres sabeu, en aquesta segona temporada de la meva col•laboració al programa “El Via Lliure” de RAC1 , vam decidir innovar i fer la secció “La sort del fracàs”. 

És una secció innovadora on fem que personatges reconeguts a la societat pel seu èxit, parlin dels seus fracassos però amb la vessant positiva de l’aprenentatge que els ha suposat, per arribar al lloc on son en aquest moment.

La primera setmana vam tenir al David Barrufet (capità del FcBarcelona de Handbol) que ens va dir que en trenta anys de professional, cap pregunta ni entrevista d’aquest estil li van fer.

Per tant ... quelcom ha de canviar de la nostra societat.

---

Una de les característiques que trobo amb la gran majoria d’emprenedors quan parlo amb ells, és que la gran majoria dels que s’han atrevit a emprendre, saben fer front a l’avorriment.

L’avorriment en el fons estic convençut que és una de les principals malalties que patim a la nostra societat, ja que quan l’avorriment cau sobre nosaltres ens atura, et fa decaure, ens fa perdre l’alegria, fa que deixem de ser nosaltres, fa que ens tornem bordes, etc ... és a dir, ens du a la infelicitat.

Per això, cal que aprenguem a sortir d’aquest “estat” i fer-lo lo més breu possible.

I la poma!

Poder la del pecat d’Adan i Eva. Pot simbolitzar allò fora de la norma, allò que ens fa por trencar, ja que implica arriscar perquè ens fa sortir de l’entorn on vivim. Ens pensem que viure amb equilibri és lo millor i pensar, que seguir al mateix lloc, és la postura més còmode, peròperdoneu, però crec que en els fons es fals.

“No mossegar la poma no fa feliç, sinó que frustra”.

---

Un dels mals de les persones és que quan fem alguna cosa, molts cops, ens quedem en una situació d’equilibri i no ens atrevim a canviar.

Quan canviem poden passar dues coses:

-anem a millor, amb lo que cal seguir millorant.
-anem a pitjor, amb lo que si aprenem, podem tornar a millor.

Per tant, el de fet de tornar a començar, et pot supossar aprendre algo nou, per tant, emprendre millor i llavors, t’ho passes més be.

Per això, darrerament dic més sovint ...

“Quan més cops torno a començar, més m’agrada”
 

---

Avui he tingut la sort d’anar a impartir una xerrada sobre la nostra empresa Kinetical a un grup d’estudiants d’un Postgrau sobre Direcció de Projecte a les Escoles Gimbernat UAB i un cop acabada la sessió, hem començat a parlar d’emprenedoria i com no, m’he enrollat com sempre :)

Però de que hem parlat principalment?

D’això, de moure’s i buscar gent com nosaltres.

Cada cop veig més gent amb moltes ganes d’emprendre coses, si més no, que en boca petita diuen que tenen ganes de fer coses, alguns que tenen idees o altres que les busquen, alguns que no saben com començar, alguns que no tenen diners, altres que busquen estabilitat econòmica, etc ... i com no, amb tots intento donar-los un punt de vist que estigui alineat amb algo que crec els pugui servir, però amb una cosa coincideixo quasi sempre, és a fer-los la següent pregunta.

---

Ara fa quatre dies que han acabat les eleccions a molts pobles, ciutats i autonomies del nostre entorn i un tema que tots es ficaven a la boca era la paraula “emprenedoria”

Hi ha polítics bons i dolents com a tot arreu. Hi ha polítics que han construïts parcs empresarials sense cap visió estratègica de que fer-hi i hi ha qui es pensa que l’administració ha de fer moltes coses pels emprenedorsi i com no, cadascú hi diu la seva.

I per què dic polítics?

Perquè son les persones encarregades de vetllar pels serveis públics i es aquí on considero cal delimitar les funcions d’aquest sector públic.

Què opino?

---