Una de les característiques que trobo amb la gran majoria d’emprenedors quan parlo amb ells, és que la gran majoria dels que s’han atrevit a emprendre, saben fer front a l’avorriment.
L’avorriment en el fons estic convençut que és una de les principals malalties que patim a la nostra societat, ja que quan l’avorriment cau sobre nosaltres ens atura, et fa decaure, ens fa perdre l’alegria, fa que deixem de ser nosaltres, fa que ens tornem bordes, etc ... és a dir, ens du a la infelicitat.
Per això, cal que aprenguem a sortir d’aquest “estat” i fer-lo lo més breu possible.
I la poma!
Poder la del pecat d’Adan i Eva. Pot simbolitzar allò fora de la norma, allò que ens fa por trencar, ja que implica arriscar perquè ens fa sortir de l’entorn on vivim. Ens pensem que viure amb equilibri és lo millor i pensar, que seguir al mateix lloc, és la postura més còmode, peròperdoneu, però crec que en els fons es fals.
“No mossegar la poma no fa feliç, sinó que frustra”.
I tot això com lliga amb l’emprenedoria?
Doncs fàcil, l’emprenedor té els nassos de mossegar la poma :)
I perquè aquesta paranoia? Una més de les meves.
Doncs molt fàcil. Molts dies alhora de dinar em menjava una poma però com portava ja estona menjant, “la poma m’avorria” i quasi mai l’he acabava i la tirava sense acabar-la.
Què he fet?
He canviat de postres i la poma la menjo per berenar, perquè el temps que hi dedico és menys, no m’avorreix, sinó al contrari, em permet desconnectar de la feina una estona per la tarda.
I quina és la moralina d’això?
Que cal fer l’esforç de descobrir allò que us avorreix i cal també buscar formes de convertir-lo en coses que us ho facin passar bé, si més no, coses que no us avorreixin, i llavors, poder sereu més feliços.
( 3 Votes )
Comentaris
Suscripció de noticies RSS pels comentaris d'aquesta entrada.