Molts cops als emprenedors ens diuen que sóm diferents, que veiem moltes coses d’una manera diferent, etc ... bé .. el que fa temps tots sabem oi?

Doncs en quant a aquest punt, m’agradaria matitzar dos verbs segons la RAE

Alieanar: procés de transformació de la consciencia
Alinear: vincular a una tendència ideologica

Amb això que vull dir.

Quan s’ens diu que som diferent s’ens diu molts cops que estem alienats, és a dir, trastocats. Poder ho estem segons el seu prisma, però poder segons el nostra, poder ho estan ells oi?

---

Suposo que molts de vosaltres que llegiu aquest post, sou emprenedors, i molts cops, quan esteu amb els vostres amics diguem-ne “no emprenedors”, us trobeu amb lo que em vaig trobar ahir amb un amic meu, a qui li tinc gran carinyo.

Què va passar? Res de greu però com sempre, m’ha fet pensar amb lo següent

Cal que TOTS tinguem present tres coses:

-Cal respecte.
-Cal escoltar i parlar
-Cal acceptar els ritmes de la gent.

Amb això vull dir lo següent:

-El respecte és la cosa més important que ens hem de tenir les persones en totes les fases de la nostra vida, amb la parella, amb els amics, amb la familia, etc .. el respecte implica poder “interactuar com persones” i acceptar com són o com volen ser. (més enllà de temes fora de lo normal)

---

Fa uns dies vam parlar amb un post sobre que el fet de fracassar no és dolent sino lo que és dolent, és no aprendre del fracàs ... llavors?

Que ens cal fer per acceptar el fracàs?

Ens cal tenir tres coses:

-una dignitat d’admetre errors i de voler cercar una millora personal no només per a nosaltres mateixos sinó també per al nostre entorn i les persones que en formen part. Perquè com deia l’escriptor José Luis Borges: “La derrota té una dignitat que la victòria no coneix”.

-ràpida assimiliació:hem d’esforçar-nos per un cop, obert el nostra cervell i el nostra cor a l’error, saber analitzar que ha passat i no pas fer-nos el haraquiri, sinó assimilar-ho.

-ràpida implantació de la solució: sense la necessitat de refregar-se tot amb l’error i no actuar! ... quasi tots els problemes tenen solució i un cop els hem passat, ens adonem que no eren tan grans.

---

Us penseu que només els barrufets tenen sentit per als nens petits?

Doncs no!!! ... jo tinc 38 anys i m’encanten ... però per quina raó?

Us explico

Els emprenedors molts cops sóm persones diferents a la majoria, sóm persones que ens agrada somniar e intentar convertir els nostres somnis en projectes, siguin una web, una empresa o el qualsevol altre repte ... i mentre altres dediquen el seu temps a qualsevol cosa que no els compliqui la vida (licit i respectable), nosaltres dediquem gran part d’aquests temps a la transformació del somni en quelcom més plasmable ... és a dir, complicar-nos la vida.

I això provoca que la gent ens vegi diferent, .. i no passa res ... ja que ser diferent no és un problema.

Llavors que passa?

Quan jo em miro i analitzo la gent del meu entorn més proper, familiar o amics, veig que sóc diferent a molts d’ells i sem sento un xic rar, diguem-ne de color blau, com els meus amics barrufets.

Però quan estic amb un grup d’emprenedors o gent diferent, com l’altre dia amb l’amiga @monicamoro tot dinant, m’adono i m’en recordo que hi ha molta més gent diferent, també gent de color blau i que saben que ser diferent no és un problema, sino que també pot ser un valor.

---

Fa uns dies vaig crear un post sobre el tema dels gurus en el món 2.0 on debatia algunes actituds sobre les persones que son considerades o admirades com a tal com a guru i vaig assumir el compromís de tocar un altre dia el tema de l’expert, per tant aquí el tenim avui.

I després de diferents piulades o DM amb @toniaira i @agustibranas m’ha vingut el cap un concepte que voldria convertir amb vosaltres.

Què és un teòric?

Del llatí theoricus, que està relacionat amb la teoria pero que coneix o considera les coses tan sols especulativament. O com també diu que teoria es “el coneixement especulatiu amb indepedencia de tota aplicació.

Què és un expert?

Ho defineix molt clarament del orígen del llatí “Expertus” i com a adjectiu indicant “pràctic, hàbil o experimentat”

---

En una situació econòmica i social tant convulsa com la que tenim avui en dia, unida amb l’evolucio vertiginosa de la societat en que vivim, ens dur a observar tres coses referents a la velocitat:

Velocitat del canvi

Avui en dia la generació de noves eines i nous conceptes va molt més ràpid del que havia passat mai o imaginat els nostres pares. Per exemple avui deien que per arrribar a una penetració de 50.000.000 de TV has passat 38 anys però per arribar a 100.000.000 usuaris de Facebook .. sols 9 MESOS

Velocitat d’assimilació

Tot va tant ràpid que no som capaços de digerir tot lo que tenim sobre nostre i això fa que les decisions molts cops ens vingin marcades per altres i no per nosaltres, i si les prenem nosaltres mateixos, molts cops no hem pres la decisió de la millor manera possible.

Velocitat de vida

Vivim a tres mil per hora i poques vegades pensem en cuidar-nos nosaltres mateixos ... per això com vaig llegir un dia, als EUA hi ha més malats per temes psiquics (estrés, etc) que no pas per cancers.

---