Avui voldria compartir amb vosaltres lo que per mi és la vertadera utilitat del món 2.0 i que m’ha demostrat, que s’ha de seguir creient en aquestes eines. Us explico.

Ahir a la nit quan arribo a casa per Sant Jordi, a les 22.10 hores, m’obre un xat privat per Facebook un amic de l’infancia dient-me que em volia explicar una cosa a veure si el podia ajudar. Jo com sempre li dic que si però que no sé si sabré ajudar-lo.

Comença i em diu que els psicolegs han detectat que el seu fill és superdotat però a l’escola no li saben donar ajuda i li diuen que tregui el nen de l’escola.

Mentre parlem penjo un el següent missatge al Twitter i Facebook:

---

El passat dimecres dia 20 d’octubre l’amic Rafael Vilalta, Owner del Pharma Networking Spain em va oferir l’oportunitat d’explicar un nou concepte, l’Humanisme 2.0, en el marc de l’Aniversari del grup celebrat al CINC davant d’un grup de cinquanta professionals del sector Pharma.

Uns dies després l’amic @emorist i coordinador general de Creu Roja Catalunya em va dir si podia donar una breu xerrada e introducció sobre les xarxes socials a un grup motor format per unes trenta que han creat per potenciar el Social Media dins de la seva organització, tot barrejant els valors de l’entitat amb el món digital i 2.0

Aquestes dues coses m’han permès plasmar en una sessió i uns materials lo que porto a la meva motxilla sobre 2.0, humanisme i tecnologia, que us passo a explicar a continuació.

Així doncs .. que entenc per Humanisme 2.0?

---

Segur que al veure el títol d’aquest post la gran majoria de vosaltres ha pensat en Hamlet i Shakespeare, doncs ho sento, només m’he permès el luxe de fer un petit plagi i adaptació amb això, enlloc de ficar el verb ser he ficat el verd qüestionar com heu vist.

I per què el verb “Qüestionar?”

Les persones per norma general tenim la capacitat de preguntar-nos només allò que ens interessa i per definició, sempre jutgem primer als altres que no pas a nosaltres mateixos, diguem-ne seguint una frase del gran Dale Carnegie.

“No miris la neu de la teulada del teu veí quan la teva encara n’està plena”

Doncs això, el post d’avui va encaminat a això, de la capacitat que de tenir les persones per qüestionar-nos les coses ... però quines? ... masses segur.

Llavors aqui ens surt dos grans problemes.

-Questionem massa a l’altre gent i critiquem amb molta facilitat sense tenir present realment molts cops els deus desitjos, voluntats o motius.

---

Dues que de les coses que menys motiven a les persones es “donar o rebre una bronca” ja que d’entrada a ningú li agrada li fiquin els punts sobre les i, tot i així cal fer-ho, però si es fa s’ha de fer una forma perfecte.

Però llavors com es menja el concepte una “bronca perfecte” ?

Bronca és segons la RAE: sols llegir lo que diu la web m’he espantat http://bit.ly/9IYz71 
Perfecta és segons la RAE: que te el major grau de bondat possible

Amb això crec que podem dir que fotre una bronca es qüestió de COMUNICACIÓ i per tant també DIPLOMACIA

Comunicació segons RAE: tracte de correspondencia entre dos o més persones
Diplomacia segons RAE: cortesia aparent o interesada o be, habilitat, segasitat i dissimul

O sigui ... la Bronca perfecte passa per comunicar unes coses de la manera que l’altre persona no es senti ferit i que percebi que li has donat eines perquè pugui millorar en quelcom que va fluix., fet que el farà millorar i progressar i com el progrés motiva, haurem guanyat tots

Com fer-ho?

---

L’altre dia per motius de feina vaig conèixer una persona que porta molts anys amb temes de seguretat i temes militars. Una persona que ha viscut situacions extremes degut a les situacions límit que comporta el fet d’estar enmig de la guerra com ara Bòsnia o fins i tot, protegint a un màxim mandatari de qualsevol país.

En aquella conversa, que va ser molt i molt gratificant, em va explicar breument el concepte de Judo Verbal, del qual avui us vull citar alguns conceptes bàsics, perquè vull compartir-ho amb vosaltres.

Què és el judo?

Si fem una recerca acurada al món de internet, veurem que el concepte judo moltes vegades utilitza valors com suavitat, equilibri, benefici mutu, eficiència, etc .. sobretot cercant un desenvolupament personal i una recerca de l’excel•lència

Què és la comunicació verbal?

Per comunicació tots sabem lo que ens van ensenyar a l’escola, “emissor, canal, missatge, receptor, feedback ...” ...

Què és el judo verbal?

Doncs ve a ser un sistema de comunicació que originàriament va ser utilitzar i creat pels cossos policials i que avui en dia s’està utilitzant en molts més entorns de la vida pública.

És un sistema que utilitzant els conceptes del judo, permet afrontar situacions extremes davant d’entorns molt complicats, i gràcies a unes tècniques i metodologies, girar aquesta situació i convertir-la en una situació més positiva, mantenint sempre el respecte i autoritat.

Un concepte poc conegut com a tal i poder si sota altres noms, però segur “un món per descobrir”.

---

Avui volia escriure quelcom al blog i he començat a fer dues coses però no “he trempat”, llavors he anat al Facebook i he vist l’amiga Gemma, on hem comentat el seu article sobre l’emoció que ha aparegut a la nova web de JCI Vilanova ... www.jcivilanova.org

Llavors parlant parlant .. li he escrit “”El Manel té un cor amb llengua”

Doncs això ...

Perquè la gent quan vol dir coses pensa en grans frases, grans discursos, grans monòlegs i no pensa gaire amb el cor, amb passió i sobretot, com també sap l’amic Osmán “foradar cors i foradar cervells”

---