Molts cops la gent em diu que vaig per la vida massa ràpid o que sembla que no s’em acabin les piles, però sempre els dic que es fals ...

“s’em acaben les piles,com a tothom .. però hi ha un però ... i es recupero molt ràpid també”

Si si ... crec que tinc una gran sort i es que puc carregar les piles d’una manera molt ràpida com si fos un cogenerador d’energia humana, fet que em permet en el fons, gaudir al màxim del temps.

Tot i així cal tenir present una cosa:

“Perquè el meu cogenerador funcioni, vosaltres sou necessaris”

Amb això vull dir que vosaltres, els lectors del meu blog, els que seguiu el meu twitter, als que venen als meus seminaris, els meus socis, els alumnes del postgrau, els meus amics, la meva família, etc .. tots vosaltres sou el “fuel” que fa funcionar aquest generador.

---

Fa dies volia parlar sobre l’automotivació de les persones perquè sobretot, en moments durs o moments de soledat, tothom es pregunta:

“i qui motiva a un mateix?”
“i qui motiva al líder o al emprenedor?”

Doncs aquí és on volia ens dugués el concepte “cogeneració humana” que ja he explicat en algun dels seminaris o ensaïmades que he anat fent.

Què no vol dir?

Si cerquem a internet el concepte Cogeneració Humana trobarem que un cementiri de Anglaterra està utilitzant els processos de crematori per crear energia pel mateix centre ... és un cas real, però no sobre el que vull fer referència!

Què SI vol dir?

---

Fa dies tenia al cap parlar de la constància, l’esforç, el sacrifici, etc ... però lligat sempre amb el temps que tarda en arribar el futur, és a dir, quan ens costa arribar al nostra objectiu o somni ... però des de divendres fins avui m’han vingut diferents flashos que m’han donat per fer avui al post.

Quins?

El primer va ser un cop de “colze invisible” em van donar a un dinar dissabte per tal d’ajudar-me a acabar un projecte personal que tinc al cap fot anys, que he començat però que ja he ficat data per acabar-ho ....

En segon lloc un cafè, birra més ben dit, vaig prendre ahir amb un amic jove que té moltes ganes de menjar-se el món i que vol ja que sigui demà abans d’hora. Ja està be ja, però cal tenir que no per més córrer arribarem “abans i millor”

---

Porto uns dies mirant pel•lícules de nens petits, dibuixos animats!! ... Les meves nebodes m’han dit ... “Albert, mires això?” i el meu germà pensa “Aquest tio em porta cada cosa perquè li gravi” .. :)

Però ... perquè les he mirat?

Doncs perquè als meus seminaris m’agrada molt demostrar coses, més que amb les meves paraules o arguments, amb vídeos, cançons o texts d’altres persones que reforcin el missatge i sobretot, que els hi quedi dins del cervell com una llança els foradi el front! ...:) .. amb el bon sentit i com no, arribant el cor si pot ser!

Anem doncs al post d’avui! .. :)

Mentre feia un cafè amb l’Anna, m’ha explicat molt emocionada (i emocionat jo m’ho expliqui) el fill que ha tingut fa poquet, no sé si és un nen o un Petit Tarzán! .. :) ... llavors ha sortit el tema de poder compaginar la vida professional amb la maternal i familiar i com no, surten temes com ... situació del part, que si els avis el poden cuidar o no els nets, que si els fills fan que descuidem les nostres parelles, que si ens preocupem per quan el nen comença a la guarderia, si menjarà a l’escola o que voldrà ser de gran o quina parella tindrà... en fi ... Perdem el temps amb coses que no toquen!! ... com deia en Pujolet ..”això ara no toca” ... :)

---

Avui vull compartir amb vosaltres un escrit vaig fer per l'amic Enric i que ha penjat al seu blog http://enricsucarrats.blogspot.com/
.....
En primer lloc voldria donar-te les gràcies Enric per oferir-me l’oportunitat d’escriure un text al teu blog, saps és un autèntic plaer!!

Quan he rebut el mail d’això de ficar també “El convidat” al teu blog he pensat ...

“Puc dir tantes coses de l’Enric .. però collons, ... he de ser breu!!” .... J

Llavors m’ha vingut al cap una frase que comento en molts dels meus seminaris quan faig referència a temes de lideratge, associacionisme, equips de treball o més ben dit, equips de talent, etc ... i és la frase del Post .

“De Liliput a l’All Stars NBA”

Què vol dir?? Doncs en part molt de la meva relació del 2001 fins avui el 2009 vers l’Enric!! .. us explico ... i si, seré breu!

---

Aquesta setmana fent cerques a la xarxa per uns temes de la feina i navegant per les famoses xarxes socials de Xing i Lindekin he anat a petar a uns links i blogs molt interessant de cara al Blog, i avui volia compartir amb vosaltres la primera “perla” de Nelson Mandela

Com podeu imaginar pel títol del missatge parlarem de la por, una cosa que tots coneixem i si l’hem descriure segur que trobarem varis fórmules que totes vindran a dir lo mateix.

“Un estat que ens genera angustia pertorbadora de l’ànim per un risc real o imaginari”

Podrem discutir molt i molt sobre això perquè lo més important no és la definició exacte, sobre si es temporal o fixe, o si es real o imaginaria .. no hauríem de perdre el temps pensant amb això ... hauríem d’invertir el temps pensant

“Com puc superar la por?”

---