Avui parlarem d’acció i ens referirem a un concepte que vaig posar en marxa l’any 2.005 quan vaig ser director de la Universitat de Tardor d’Igualada i Comarca i que és el concepte de “Els verbs accionadors”.

M’agrada convertir verbs als quals puc sumar el sufix -Acció per donar un plus a aquell verb; perquè certs verbs no tenen acció, i quan els la posem prenen un sentit i un prisma diferents. Des d’aquella data m’aplico una sèrie de verbs que per a mi representen verbs que busquen l’acció i que mitjançant l’acció assoleixen el seu objectiu.

Per exemple:

InnovAcció: acció d’innovar.
Es tracta de potenciar l’acció de la innovació, és a dir, no innovar en sí, sinó que es tracta de generar acció i canvis de visió perquè tot allò que es faci sigui mitjançant la innovació.

---

Pot sonar dur i directe dir que una idea per si sola no és cap projecte ni cap negoci, ja que cal aplicar-hi moltes coses per tal de convertir això si, aquesta idea en un projecte.

És per això quan m’agrada adaptar la famosa frase d’Arquímedes ..

“Doneu-me un punt de suport i una palanca que moure el món”.

És a dir, aquella idea o somni que hem tingut en algun moment donat, si la treballem correctament i amb una metodologia adequada, pot arribar a convertir-se en algun projecte més o menys gran, però per sempre aquella idea serà un punt d’inflexió que haurà provocat que l’emprenedor comencés a picar, buscar el foradet on ficar-hi la palanca (que serà ell mateix), per començar a moure aquella idea i convertir-la en quelcom més enllà d’un somni que s’aproximi a aquella visió, tot convertint-se en una realitat.

Per tant emprenedor ... Agafa la Palanca de l’Acció :)
 

---

Tot just acabo d’arribar de fer l’esmorzar amb els emprenedors del Postgrau en Emprenedoria que tinc la sort de CoDirigir i on impartiré a més algunes sessions, però quan tornava cap a casa amb cotxe pensat:

“Què feliç que sóc!!!! ... gràcies a JCI Igualada, a l’Empren-t@ i a la UPC, acabo d’estar amb 11 emprenedors que no es queixen i curren a sac per convertir el seu somni amb realitat”

Molts cops quan em diuen que sóc un tio feliç o que tinc la sort de fer lo que m’agrada, contesto emprenyat això si :)

“Fer lo que m’agrada no té mèrit, lo que té mèrit es atrevir-me a fer-ho”

Per tant, persones que vulgueu emprendre o no us atreviu a començar, pareu-vos a pensar realment ..

---

Emprendre és una estil de viure i per tant, tot lo que fem passa sempre construir quelcom de nou davant nostre que molts cop hem visionat ... sigui el que sigui, digui com es digui.

Tot comença molts cops amb la paraula màgica ... Passió!

Passió és allò que ens fa tremolar i tornar fins a cert punt, un xic bojos, que ens ajuda a visionar un projecte, poder-ho explicar, atraure companys de viatge, etc ... però si ens passem de frenada, aquesta tremolar es tornaria en bogeria

Bogeria pot ser quelcom malaltís que molts cops ens fa prendre decisions o fer accions que no encaixen amb el que volem fer ... diguis no escollir producte ideal per fer, projecte menys adequat per vendre o creure que tenim la millor visió del món quan ja no és innovadora per exemple.

---

Una característica que molts cops es diu que tenim els emprenedors és que sempre estem “endollats”, que de qualsevol cosa en mirem de treure una oportunitat, idea o quelcom per tenir el cos i la ment ocupats. Tot i estar endollats, també cerquem i necessitem temps de desconnexió eh .. ;)

Aquesta actitud d’estar al aguait considero no només l’hem tenir quan estem treballant, sinó en qualsevol moment de la nostra via, durant el dia a dia, com parlava avui amb l’amiga Imma.

Pot ser un dia vagis a comprar el diari i trobis aquell veí que li agrada jugar al esquaix com tu, o aquella veïna guapa que vols convidar a un cafè, o simplement, quelcom que t’agradaria poder-ho preguntar, realitzar o observar.

---

Ahir al matí gràcies a l’amic Xavi, vaig tenir la sort de provar per primera vegada l’experiència de volar amb globus, amb la seva empresa, http://www.caminsdevent.com/ . Perdoneu en faci publicitat per aquí però, lo bo s’ha de explicar.

I com lliga tot això amb que el món vas endavant ?? Ara ho veurem!!

Fa uns dies estava sopant amb uns amics de la colla, el Miquel, el Roger i la Nuria .. i va sortir com a tema de la sobretaula el fet que moltes vegades ens quedem al mateix lloc on estem, ja sigui treballant, amb estudis o fins i tot amb la mateixa parella, amb lo que en el fons, estem igual passin els anys que passin demostrant que la paraula CANVI es viu poc.

Va ser llavors quan em vaig encendre una mica, vaig fotre gas i vaig dir:

“Collons, no us adoneu que el món va endavant, i quan et quedes quiet, vas endarrere?”

---