Com tot sabeu, per a mi un emprenedor és una persona que viu en un estat permanent o més ben dit, té un estil de vida, que li fa lluitar per convertir aquelles idees que li ronden prop seu (pròpies o adoptades) en un projecte (empresa, ong, projecte, etc) i que ho fica al mercat perquè algu ho adquireixi en forma de bé, producte o servei, tot abonant quelcom, diners, temps, etc en aquest intercanvi
Per tant si acceptem que és un estat permanent considero que hem de descartar que l’emprenedor o que arrancar els projectes sigui una cosa Casual, entenent per casual coses que no podem ni preveure ni evitar.
Però on si que es estic d’acord és que emprendre pot ser una cosa causal, és a dir, que té u origen o motiu que fa que certes coses passin.
L’emprenedor és una persona que sap que les coses no passen a l’atzar, que sap que cal treball, esforç, constancia, tenacitat, coherència, solidaritat, etc .. per tal de que lo que uns diuen Casualitat, sigui realment Causalitat.
I no ens equivoquem tampoc ja que tenir èxit en assolir que un projecte surti al mercat (encara més que sigui exitòs), tampoc una casualitat eh .. aquí també tenim moltes causalitats i per això cal tenir present totes les possibles opcions.
En resum, no utilitzem la pauraula casualitat com excusa o crítica, sino utilitzem Causa com respecte i admiració.
( 3 Votes )
