Ara fa quatre dies que han acabat les eleccions a molts pobles, ciutats i autonomies del nostre entorn i un tema que tots es ficaven a la boca era la paraula “emprenedoria”
Hi ha polítics bons i dolents com a tot arreu. Hi ha polítics que han construïts parcs empresarials sense cap visió estratègica de que fer-hi i hi ha qui es pensa que l’administració ha de fer moltes coses pels emprenedorsi i com no, cadascú hi diu la seva.
I per què dic polítics?
Perquè son les persones encarregades de vetllar pels serveis públics i es aquí on considero cal delimitar les funcions d’aquest sector públic.
Què opino?
-El sector públic no ha de donar missatges falsos: emprendre implica molt més que no pas dir que tota la gent que està a l’atur pot montar empresa
-El sector públic ha de donar facilitats: modificar lleis i impostos per facilitar el traspàs de treballar a emprenedor, sigui o no passant per l’atur.
-El sector públic ha de fer públic: és a dir, definir i ficar les bases perquè els emprenedors puguem crear i arriscar, assumint lo que ens toca.
-El sector públic no pot fer d’emprenedor: ja que es un món que coneix però no es un món el que viu, per això crec que ha d’aproximar-se més al món privat.
Sé que hi ha bons polítics que estan veient tot això però el que m’emprenya més una cosa que per a mi és molt greu ..
“s’està prostituint la paraula emprenedora i això em toca molt els collons”
Si volem sortir d’aquesta crisis, tots hem d’anar a una, emprenedors, polítics i universitat, a qui ja tocarem un altre dia, que també es mereix, post o més ben dit, quasi un blog sencer.
Per tant i per acabar diria:
“Si us plau polítics, no fiqueu barreres”
( 1 Vote )
