Quan parlem de paradís pensem en llocs idílics on realment el relax, la diversió i la desconnexió son allà cada segon del temps que passa. Si aquest paradís és el joc, apareix un concepte d’atzar que molta gent es pensa que li pot tocar el premi per això, per atzar, quan atzar realment és fruit d’una probabilitat, i en el casinos, tot està pautat, estudiat i treballat, com deia la nena de Catalana Occidente “tot tot tot”

I si parlem d’emprenedoria senyors, en el món de l’emprenedoria encara existeix menys l’atzar. A l’emprenedoria cal estratègia, planificació, actituds, intuïció, resistència, etc .. i per tant, quan sentiu algu que digui.

“aquell emprenedor si que ha tingut sort”

Digueu-li

“ i una merda, que si paradís del joc no existeix l’atzar, menys encara en el món de l’emprenedoria”

---

Si us considereu emprenedors i voleu crear un projecte, més o menys gran, tingueu present sempre, que tenir un bon equip és clau, bàsic e imprescindible.

Però encara hi ha més.

Si voleu fer un projecte bestial, que voleu que canviï el món, sigueu conscients que necessitareu un equip encara més bestial.

I persones bestials no són persones que bordin, al contrari, son persones que tenen “un gran talent, grans dots de comunicació i sobretot, bonhomia” i si pot ser SociMic, millor

Per tant amics, recordeu

“Un projecte bestial, ha de tenir un equip bestial”
 

---

Sempre dic que l’emprenedor és aquella persona que compleix la teoria dels els ions a la seva vida, és a dir, a partir d’una Visió que viu amb Passió, passa a l’Acció en la recerca d’una Solució que ofereix al mercat i aquest li compra.

Per normal general moltes persones que volen ser emprenedores comencen a treballar el Business Plan però cometen un gran error, “S’obliden de sí mateixos” i no es “planifiquen a si mateixos”. Per això cal ficar sempre al davant de tot a les persones com a valor diferencial, com dèiem al post "l’Emprenedor Humanista”

Altre risc que també passa, és que les persones emprenedores, molts cops, ens liem tant fent coses que també ens desmarxem una mica i diguem-ne, que ens cuidem menys, amb lo que cuidem menys el nostra entorn que ens permet emprendre.

Per això cal us feu un “Dafo personal”, us apliqueu les 4 P “Parar Pensar Prioritzar Programar” i que definiu el vostra “Second Life”

---

Com tots sabeu , sempre m’agrada parlar de persones emprenedores i no pas de projectes emprenedors i per això avui, vull citar dos conceptes personals que a més, estic segur es poden extrapolar a les organitzacions.

és a més un post dedicat al meu estimat amic Jordi Pedragosa, Petri, qui físicament ja no està entre nosaltres, però que m’enrecordo d’ell i molt.

Som-hi doncs

Què vol dir per mi amistat?

Per mi vol dir, donar-te llum quan estàs a la foscor tot i que molts cops t’han de dir coses, que poder no t’agradarà sentir.

Per mi vol dir, algú que et donaré tot lo que té sense esperar res a canvi, tot sabent, que en tot cas, el seu canvi, és que tu estiguis millor.

I què vol dir bonhomia?

---

Molts cops em pregunto:

Acabem fent les persones allò que volem fer?

Què veig llavors moltes vegades?

Que moltes persones volen fer coses ja siguin grans o petites, projectes o empreses, el que sigui.

Que moltes d’aquestes persones poden fer aquestes coses o més ben dit, s’atreveixen a fer-les i s’atreveixen a lluitars per assolir els seus reptes.

---

Totes les persones, totes, en algun moment donat o altre de la nostra vida ens desmarxem.

Els que som passionals ens passem de frenada i ens accelerem. Els que són racionals també en algun moment donat, s’encadenen a terra amb motius de raó. I entremig, tots els altres però amb menys acceleració o intensitat d’encadenament.

Però lo més maco de tot és que ... ¡som humans i tots ens desmarxem!

Desmarxar-se no és pas dolent, el que cal, és realment aprendre a reactivar-nos i fer un pas endavant per començar, sobretot amb coherència i educació. I això depèn d’un mateix.

Per tant ...

“Tots ens desmarxem, per això hem d’aprendre a reactivar-nos”
 

---